UNA NOVA ESPÈCIE DE CARNÍVOR A BOLOMOR. ENTRE EL COIOT I EL LLOP: EL CUÓ

Un recent estudi identifica la presència del cànid cuon alpinus europeus a la Cova del Bolomor. La troballa consisteix en una mandíbula trobada en el quadre N10 del nivell X a la campanya de 2007. La resta estava englogada en una massa bretxificada de difícil extracció. Després d’una llarga restauració en el Museu de Prehistòria de València ha estat possible la realització de l’estudi.

La importància de la troballa rau que és una de les restes assignat a aquesta espècie més antics amb una cronologia ben definida entre 163-165.000 anys abans del present. La mateixa correspon a una fase freda de finals del Plistocè mitjà (MIS 6) però que per la presència associada d’altres restes d’herbívors indica unes condicions climàtiques no molt fredes.

La teoria imperant que un altre tipus de Cuon més arcaic -el Cuon priscus– és el que hauria d’ocupar aquests espais cronològics haurà de ser revisada. Així com, la consideració que el cuon alpinus va ser desplaçat per altres depredadors grans com el llop a paisatges més serrans (d’aquí el nom de alpinus) durant el Plistocè superior. No obstant això, tot sembla indicar que aquest bell cànid, de què hi ha hui una menuda població a Àsia encara viva, va trobar a la Valldigna i els seus ecosistemes de marjal un lloc idoni on subsistir atès que és un magnífic nadador. Afortunadament un grup de neandertals li va donar caça i hui es pot estudiar al costat d’altres restes d’herbívors procedents de la mateixa activitat cinegètica.

L’article es pot consultar a https://bolomor.com/estudis/