Publicació sobre els elefants de la Cova del Bolomor

Aquesta setmana ha vist la llum el llibre “Human-Elephant interactions from Past to Present” publicat per la Universitat de Tübingen (Alemanya). Un volum de 485 pàgines que actualitza l’estat de la investigació de l’actuació humana sobre aquests grans proboscidis al llarg de la Prehistòria.

https://repositorium.ixtheo.de/xmlui/bitstream/handle/10900/114210/human-elephant_14-Blasco.pdf?sequence=2&isAllowed=y

La nostra contribució, un estudi que va finalitzar en 2018 es titula: “De tortugues a elefants a la dieta d’ampli espectre a Cova del Bolomor, MIS 5-9”.

-La obtenció de megafauna mitjançant caça, encara hui és un tema de debat enfront de la més acceptada adquisició marginal d’elefants amb tècniques i estratègies en estudi.

Determinar si aquests animals van ser caçats o aprofitats mitjançant activitats oportunistes és una qüestió complexa.

-La alta proporció de biomassa a elefants, rinoceronts i hipopòtams fa difícil que les eines lítiques puguen entrar en contacte amb l’os deixant les típiques senyals de tall que certifiquen un accés primari. No obstant això, especialment en jaciments a l’exterior, un accés secundari amb restes de carn seca el contacte amb l’os és més fàcil.

-Independent de l’anterior els jaciments amb proves de l’explotació pels homínids d’aquests recursos faunístics són molt escassos. Bolomor és el més clar jaciment conegut a Espanya que vincula un hàbitat en cova amb aquesta estratègia d’aquest consum animal. Al jaciment comptem amb una vintena de restes que ocupen pràcticament tots els nivells des del I a l’XVII (100.000-350.000 anys). La majoria dels individus són immadurs el que facilita el seu transport i desmembrament des de La Valldigna a la cova.

-Bolomor és important, ja que és l’únic lloc peninsular en cova que registra marques de tall en espècimens proboscidianos. Aquest fet estableix una associació entre elefants i hominins d’una manera diferent a què es va observar en altres llocs d’Iberia a l’aire lliure en el Plistocè Mitjà, que s’han interpretat com escorxadors o trampes naturals. Aquesta evidència també completa la dieta d’ampli espectre identificada en el lloc, que inclou preses menudes (per exemple, tortugues, conills i aus), així com animals que excedeixen un pes d’una tona com rinoceronts, hipopòtams i elefants.

-Com diu l’estudi la Cova de Bolomor ens ajuda caracteritzar decisivament les estratègies de subsistència dels grups humans de l’Plistocè mig, demostrant una alta adaptabilitat, no solament un ampli i variat espectre de preses, sinó també dels mètodes i tècniques d’obtenció de recursos.