Novetats

16 març 2021

L’EXTINCIÓ DELS NEANDERTALS

A petició de dos fervents seguidors de la nostra web, Carles i Josep intentarem abordar una qüestió tan complexa com aquesta. La mateixa fa referència a una recent hipòtesi de caràcter astronòmic vinculada a la desaparició dels neandertals. El diari britànic The Guardian va publicar la notícia el 18 de febrer per Nicola Davis amb el titular “La fi dels neandertals vinculat a la variació dels pols magnètics fa 42.000 anys“. Aquest escrit recull el resultat d’una investigació publicada a la revista Science, vol 371, 19 february 2021: Cooper, A.; Turney, C.S.; Hogg, A.; McGlone, M.; Wilmshurst, J: A global environmental crisis 42,000 years ago. Science Vol 371, Issue 6531, 19 February 2021.

https://www.theguardian.com/science/2021/feb/18/end-of-neanderthals-linked-to-flip-of-earths-magnetic-poles-study

https://www.sciencemag.org/about/science-licenses-journal-article-reuse

En resum, la proposta es realitza basada en la inversió geomagnètica detectada en els anells d’arbres kauri (Agathis australis) de gran antiguitat existents en els pantans de Nova Zelanda. L’estudi revela un augment substancial de 14 C o radiocarboni en l’atmosfera durant el període de debilitament de la força de camp magnètic que precedeix a un canvi de polaritat. Els autors conclouen que un camp geomagnètic mínim provoca canvis substancials en la concentració d’ozó atmosfèric i que aquest al seu torn va impulsar canvis climàtics i ambientals globals. Aquest fenòmen ha estat denominat “Adams event” i datat entre 41.000 – 42.000 anys. Com a conseqüències es planteja, davant d’aquests esdeveniments ambientals adversos, un major ús de les coves i fins i tot l’art rupestre a elles.

La història geològica de la terra ha registrat múltiples inversions magnètiques de les que es desconeix amb certesa l’abast real de les seues efectes, però no està demostrada la relació directa amb l’extinció massiva d’espècies. Altres canvis climàtics severs en el Quaternari mitjà tampoc han desembocat en esdeveniments d’extinció, circumstància observable en Bolomor. Aquest gir temporal dels pols magnètics de la Terra anomenat “Excursió Laschamps” va poder deixar al planeta exposat a partícules d’alta energia i a un període de baixa activitat solar amb importants canvis atmosfèrics, però el plantejament com a causa directa de l’extinció sembla extrem, així com algunes inferències com l’ús d’ocre per protegir-se de la radiació. És obvi que un perfil catastrofista global com aquest no està demostrat, atès que no ha quedat recollit en els sondejos de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida. Per això, la vella teoria, ara renovada en certa forma del “Determinisme climàtic” ha de ser revisada.

Tot i les moltes qüestions no resoltes d’aquesta nova teoria, de la qual desconeixem quin va ser el nivell de descens assolit pel camp magnètic, la hipòtesi una mica actualista en vinculació a l’actual “canvi climàtic” és interessant perquè aporta una visió relacionable amb els canvis en la capa d’ozó i l’impacte de l’augment de la radiació ultraviolada en les poblacions neandertalsi altres ésser vius. Un factor més a considerar en un dels grans trencaclosques de la Humanitat.

Per finalitzar, aclarir que exposem un plantejament d’opinió que més que una altra cosa és una reflexió sobre el tema. Us deixem un recent article d’opinió de Guillermo Altares a El País que recull l’estat de la qüestió.

|
Top