L’ESTUDI DELS BACTERIS BUCALS DESCOBREIX LA DIETA NEANDERTAL
Una recent notícia científica del 10 de maig ha estat recollida per la premsa local i la web “UV Notícies”. La mateixa fa referència a una important publicació a la revista PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences of the United Estates of America) sobre l’evolució i el canvi ecològic en els bacteris bucals dels nostres ancestres fòssils. Un equip d’investigadors de 41 institucions en 13 països han desenvolupat l’estudi més ambiciós sobre el tema fins hui, dirigits per científics de l’Institut Max Planck i en el qual participa l’arqueòleg biomolecular Domingo C. Salazar de la Universitat de València.
Tot principia en el microbioma que són els microorganismes que es localitzen en els éssers vius. Els bucals juguen un paper clau en la biologia, la salut i les malalties humanes, però se sap poc sobre la diversitat i evolució dels mateixos. L’estudi analitza el genoma de milers de milions de fragments d’ADN i la identificació dels bacteris morts conservats en el càlcul dental arqueològic de 124 d’aquestes estructures dentals d’humans moderns, neandertals i les compara amb les de ximpanzés, goril·les i micos.
El microbioma oral més antic reconstruït fins hui és el d’un neandertal de la cova Pešturina a Sèrbia de fa 100.000 anys, una mica més recent que els neandertals de Cova de l’Bolomor. Aquesta línia d’investigació es compagina amb altres per analitzar la dieta humana, a través de tècniques biogeoquímiques (anàlisis isotòpiques, proteòmics i de residus lipídics) i microscòpiques de teixits humans i faunístics (ossos, dents, cabell, càlculs dentals).
Tot indica que la dieta vegetal dels neandertals era més rica i variada del que es pensava i això s’ha pogut confirmar gràcies als perfils del microbioma. Els aliments amb midó, sembla que estan en el principi de l’evolució humana, com les arrels, els tubercles i les llavors, i són fonts riques d’energia. Altres teories argumenten que menjar aliments amb midó pot haver ajudat als nostres avantpassats a desenvolupar els grans cervells que caracteritzen la nostra espècie.
A causa de que el microbioma oral s’adquireix en època prenatal, això pogués relacionar intercanvis o aparellaments primerencs entre humans i neandertals i relacions en la la criança infantil. Això obre un món de possibles interaccions i línies d’investigació entre neandertals i humans moderns, és la fascinant interacció de la biologia evolutiva humana i microbiana dels neandertales cada vegada més complexa.
https://doi.org/10.1073/pnas.2021655118