LES DARRERES TROBALLES ANTROPOLÒGIQUES FAN COMPLEXE L’ARBRE DE L’EVOLUCIÓ HUMANA

Recentment científics xinesos de la Hebei GEO University han publicat les restes d’una nova espècie humana, l’Homo longi (home drac) que va viure a la fi del Plistocè mig fa 146.000 anys (nivells VII-IX de Bolomor). Arran d’ell mateix s’ha realitzat una proposta nova i és que fa uns 200.000 anys la Terra estava habitada per set espècies d’homínids diferents que compartien hàbitat i relacions: H. sapiens, H. neanderthalis, H. erectus, H. floreciensis, H. luzoniensis i H. longi. Teoria avalada pel professor Chris Stringer del Natural History Museum de Londres. Aquests set llinatges però són discutits per altres científics com Maria Martinón o Antonio Roses del Museo Nacional de Investigación Humana de Burgos.

https://www.cell.com/the-innovation/fulltext/S2666-6758(21)00057-6

D’altra banda, la troballa de restes cranials fòssils en una excavació d’urgència al jaciment de Nesher Ramla (Ramallah, Israel) pel doctor Yossi Zaidner, del Department of Archaeology of the Hebrew University de Jerusalem ha conclòs que es tracta també d’una nova espècie humana del Plistocè mig. Publicat a la revista Science, vol. 72. La nova troballa suggereix la seua presència amb anterioritat als primers sapiens i que aquests van conviure amb els neandertals molt abans que els sapiens (130.000-400.000 anys).

Els investigadors proposen que alguns fòssils tardans de les coves de Skhul i Qafzeh, no són Homo sapiens arcaics (primerencs), sinó que pertanyen a grups d’un llinatge mixt de Nesher Ramla. Un altre aspecte a ressenyar és la modificació de la hipòtesi predominant que els neandertals es van originar a Europa i van emigrar a sud enfront de l’expansió dels les glaciars, i van arribar al Pròxim Orient fa uns 70.000 anys. Si es confirma la teoria, el llinatge neandertal ja estava present en aquests territoris fa 400.000 anys, migrant repetidament en diferents direccions cap a Europa, i cap a Àsia.

Els estudis genètics d’ADN dels neandertals europeus suggereixen la possibilitat d’encreuament amb poblacions similars que podrien ser atribuïdes a el nou grup humà, ara anomenat tipus Homo de Nesher Ramla.

La reflexió hui d’aquesta complexa problemàtica, que està en els inicis d’un futur i llarg debat, apunta que estem davant la conveniència de reconsiderar determinats paradigmes de tipus unidireccionals. Tant en aspectes d’evolució humana com en processos temporo-espacials de colonització. La Teoria de l’emigració africana va poder ser més complexa de com es pensa amb processos de rutes recorregudes pels nostres ancestres molt diverses incloent una emigració euroasiàtica cap a l’Àfrica.

https://science.sciencemag.org/content/372/6549/1424