Zooarqueologia i Tafonomia

L’arqueozoologia com a disciplina, pretén establir les relacions que existeixen entre els grups humans i els animals, establint el caràcter i significat de les peces esquelètiques que apareixen als jaciments.

Els homínids, al igual que altres depredadors, acumulen restes de les seues preses en refugis temporals o en llocs referencials (campaments  o cubils). L’estudi d’aquestes acumulacions, de les seues pautes de formació, naturalesa i composició, constitueix una base fonamental per a conèixer el comportament humà del passat. No obstant, persisteixen molts problemes de difícil solució per la dificultat dels processos de formació i conservació de les mostres, que es situen tant a nivell metodològic com d’interpretació i que entrarien al marc de la Tafonomia. La recerca d’alternatives, ha portat a establir vincles amb distintes disciplines com la pròpia Tafonomia, la Paleontologia, l’Etnoarqueologia, la Zoologia i l’Etologia, entre altres.

Des d’un punt de vista arqueozoològic és possible inferir, a partir del registre faunístic, les estratègies de subsistència dels grups humans que habitaren la Cova del Bolomor. Per tal de realitzar una aproximació, és necessari centrar l’atenció en diversos elements:

1) La representació anatòmica dels tàxons identificats
2) L’edat de la mort d’aquests animals
3) El tipus i localització de les senyals del processament dels cadàvers, ja siguen d’origen antròpic (marques de tall i elements diagnòstics de la fracturació antròpica) o produïdes pels carnívors (mossegades i fractures)
4) Superposició de marques

La principal característica destacable del conjunt faunístic de Bolomor és, la representació anatòmica esbiaixada dels animals segons la talla i el pes. Sols els animals amb talles de pes molt menudes (inferiors a uns 20 Qg) mostren una integritat generalitzada dels seus elements esquelètics. Per contra, els animals amb pes superior estan representats fonamentalment per l’esquelet apendicular (ossos de les extremitats) i per l’esquelet cranial (crani i mandíbula). No obstant, els elements que componen l’esquelet axial (vèrtebres i costelles) estan pràcticament absents. Aquest fenomen respon a un transport diferencial de les carcasses per part dels homínids i, es coneix amb el nom de Schleep effect. Segons s’ha pogut evidenciar, els homínids de la Cova del Bolomor traslladen els elements amb major contingut nutricional a l’enclavament i abandonen les parts menys riques i difícils de carrejar (caixa toràcica) al lloc d’obtenció o Kill site.

Series experimentales de procesamiento. Inicio de despellejamiento en el cráneo con herramienta de sílex.

Series experimentals de processament. Inici d’escorxament del crani amb ferramenta de sílex

A més d’aquesta selecció anatòmica, existeixen més evidències que demostren la relació sistemàtica d’aquests grups humans amb la fauna. Aquestes són: les marques de talla sobre la superfície òssia, el trencament dels ossos per a l’obtenció de la medul•la, les mossegades humanes i la cremació.
Durant els processos de carnisseria, és freqüent que es produesquin senyals sobre les superfícies dels ossos amb els instruments lítics. Aquestes estries es coneixen com marques de tall o cut marks. L’estudi de la posició, delineació i direcció d’aquestes traces permeten reconèixer les activitats que les produïren: escorxament, evisceració, esquarterament, descarnament i/o desarticulació dels ossos. No obstant, la carn no sols es extreta mitjançant l’ús de ferramentes lítiques; també les dents són utilitzades per al descarnament i l’aprofitament de la medul•la, la grassa i/o cartílag de petits animals com els conills, les aus i les tortugues.

fauna_04

a) marques de talla sobre una tíbia de conill (Oryctolagus cuniculus) del subnivell XVIIc (Blasco i Fernández Peris, 2012); b) marques de talla sobre una tíbia de cigne (Cygnus olor) del nivell XII (Blasco i Fernández Peris, 2012); c) marques de talla sobre un fèmur de cérvol comú (Cervus elaphus) del subnivell XVIIc (Blasco 2011); d) marques de talla sobre una mandíbula de conill (Oryctolagus cuniculus) del subnivell XVIIc (Blasco i Fernández Peris, 2012); e) marques de talla sobre restes de tortuga (Testudo hermanni) del nivell IV (Blasco 2008); f) marques de talla sobre un os llarg d’un animal de talla gran del nivell IV (Blasco 2011).

La presència de marques d’evisceració en algunes restes òssies, el predomini d’incisions obliqües i longitudinals a les diàfisis dels ossos llargs (elements esquelètics que componen les extremitats) i la reiteració sistemàtica de parts anatòmiques amb un alt contingut nutricional, mostren que la principal estratègia de subsistència entre els homínids de la Cova del Bolomor és la caça. Aquesta pràctica engloba des de la caça simple, fins les tècniques cinegètiques més complexes, com per exemple, la depredació múltiple identificada al nivell XII de la seqüència  estratigràfica del jaciment. Altre dels elements que reforcen la pràctica de tècniques cinegètiques, és la presència majoritària de individus adults; els animals sans i forts són els adults i els principalment caçats; els immadurs o senils, que no es troben en plenes facultats, constitueixen una presa fàcil per als carnívors, un potencial indicador d’accessos secundaris per als grups humans.

Altra activitat relacionada amb el processament antròpic dels animals és, l’ús del foc. Moltes de les restes òssies recuperades al jaciment, presenten senyals d’haver estat tractades de forma tèrmica. Açò pot respondre principalment a dos fenòmens diferents: activitats culinàries i/o cremació de les restes una vegada abandonades (de forma accidental o intencionada). Al cas de Bolomor, s’han recuperat dobles coloracions sobre la mateixa superfície òssia que suggereixen la preservació diferencial de la carn al moment de la seua exposició al foc i per tant, ens permeten suggerir l’existència principal del rostit de la carn abans que l’os estiga descarnat.

Series experimentals de combustió. Rostit de carn.

Series experimentals de combustió. Rostit de carn.

Cremació, diferenciació d'algunes restes òssies del nivell IV (Blasco i Fernández Peris, in press)

Cremació, diferenciació d’algunes restes òssies del nivell IV (Blasco i Fernández Peris, 2012)

Una de les característiques més importants dels conjunts faunístics de la Cova del Bolomor és el grau de fragmentació de les restes òssies. Aquesta fragmentació és deguda en gran part, a la fractura antròpica intencional dels ossos per a l’obtenció de la medul•la. Els grups humans que ocupen l’enclavament trenquen els ossos en estat fresc mitjançant la tècnica de la percussió directa, que consisteix en colpejar un element esquelètic amb un percussor petri. Mostra d’aquesta activitat és la gran quantitat d’elements diagnòstics identificats, com els impactes de percussió, els estigmes, els contracops i els resquills ossis.

Series experimentales de fracturación por percusión directa.

Series experimentals de fractura per percussió directa

fauna_08

a) impactes de percussió sobre closca de tortuga (d’alt) i fragments resultants en forma d’ascla i cons de percussió (baix) del nivell IV (Blasco 2008); b), c) impacte de percussió sobre un húmer de cérvol del nivell IV (Blasco 2011)

Posteriorment a l’aprofitament dels nutrients interns, els ossos poden ser aprofitats com matèria prima per a iniciar cadenes operatives de producció. A Bolomor, sols de forma puntual, algun element resultant de la fractura antròpic és utilitzat com a percussor tou. En el cas del subnivell XVIIa, el mateix element usat com a percussor és també configurat intencionalment.

Fémur de ciervo del subnivel XVIIa con señales de su utilización como percutor blando (izq.) y con modificaciones antrópicas intencionales en forma de muescas contínuas y superpuestas (der.) (Blasco, 2011).

Fèmur de cérvol del subnivell XVIIa amb senyals d’utilització com a percussor tou (esquerre) i amb modificacions antròpiques intencionals en forma de mosses continues i superposades (dreta) (Blasco 2011)

Per últim, les restes faunístiques són abandonades per tot l’espai ocupat i configuren un focus d’atracció per a carnívors rondadors de la zona. Així, s’ha identificat l’acció ocasional d’aquests animals, els quals alteren el conjunt introduint alguns elements puntuals, be mitjançant el transport, defecació o regurgitació, segant-lo o modificant la seua distribució espacial. Apart dels mamífers carnívors, també s’ha observat l’acció puntual de rapaços sobre aquesta part marginal del conjunt de conills.

Marcas de dientes de carnívoros en forma de depresiones sobre restos óseos del subnivel XVIIc: a) depresiones sobre una diáfisis de hueso largo atribuido a la talla media; b) depresiones sobre un fragmento vertebral atribuido a talla media (Blasco, 2011).

Marques de dents de carnívors en forma de depressions sobre restes òssies del subnivell XVIIc: a) depressions sobre una diàfisi d’os llarg atribuït a la talla mitjana; b) depressions sobre un fragment vertebral atribuït a una talla mitjana (Blasco 2011)

Una vegada finalitzada la fase nutritiva dels ossos, una sèrie d’agents i processos, tant de naturalesa biològica com mecànica actuen sobre el conjunt abans del soterrament i posteriorment al mateix. L’estudi d’aquests entra dins del marc de la Tafonomia, aporta dades fonamentals per a conèixer la història de l’enclavament i per a reconstruir les condicions existents durant el seu procés de formació.

Les alteracions post-deposicionals més abundants a Bolomor estan relacionades de forma principal amb la presència d’aigua i llum a la cavitat. Així, s’han recuperat puntualment restes òssies amb alteracions produïdes per l’exposició als agents atmosfèrics o weathering, l’acció de les arrels en forma de solcs ramificats o vermiculats i de forma més acusada, la presència de concrecions i manganesos.

Alteraciones óseas post-deposicionales: a) diáfisis de hueso largo atribuido a un animal de talla grande alterado por la acción de los agentes atmosféricos (weathering); b) erosión por acción de raíces en forma de surcos y vermiculaciones sobre un hueso largo de un animal de talla media; c) vermiculaciones subactuales sobre una mandíbula de ciervo común (Cervus elaphus); d) manganesos generalizados sobre un húmero de ciervo común (Cervus elaphus) (Blasco, 2011).

Alteracions òssies post-deposicionals: a) diàfisi d’os llarg atribuït a un animal de talla gran alterat per l’acció dels agents atmosfèrics (weathering); b) erosió per acció d’arrels en forma de solcs i vermiculacions sobre un os llarg d’un animal de talla mitjana; c) vermiculacions subactuals sobre una mandíbula de cérvol comú (Cervus elaphus); d) manganesos generalitzats sobre un húmer de cérvol comú (Cervus elaphus) (Blasco 2011)

A partir d’aquestes modificacions, la cavitat, tal i com la coneixem actualment, mostraria sols d’ocupació humits, amb pulsacions acusades que es traduirien en un ambient canviant de més sec a més humit en ocasions puntuals.

De forma general, la fauna de la Cova del Bolomor es caracteritza per un alt grau d’acció antròpica. La representació esquelètica, les marques de talla, la fractura, el tractament tèrmic dels ossos i la presència de mossegades humanes indiquen el desenvolupament de seqüències completes d’aprofitament dels animals per part del homínids que ocuparen l’enclavament, i permeten senyalar als grups humans com als principals responsables de les acumulacions faunístiques del jaciment.

Top