Paleontologia i paleoambient

El conjunt faunístic identificat a la Cova del Bolomor és un document excepcional per a conèixer l’evolució dels mamífers fòssils quaternaris a l’àmbit mediterrani. Fins el moment, s’han classificat un total de vint espècies de macromamífers.

La seqüència biostratigràfica es caracteritza, sobre tot, per la presència del cérvol (Cervus elephus) i cavall (Equus ferus), i per un registre més puntual d’altres espècies com el uro (Bos primigenius), la daina o cabra daina (Dama sp.), el tar (Hemitragus sp.), el megaloceros (Megaloceros giganteus), el rinoceront d’estepa (Stephanorhinus hemitoechus), el porc senglar (Sus scrofa), el macaco (Macaca sylvanus), l’ase silvestre (Equus hydruntinus), l’elefant (Paleoloxodon antiquus), l’hipopòtam (Hippotamus amphibius) i el castor (Castor fiber). La presència de carnívors a la cavitat es esporàdica, tant a nivell de representació anatòmica com, a nivell de incidència sobre el registre ossi, identificant-se restes fòssils de Ursus arctos, Ursus tibetanus, Canis lupus, Panthera leo fossilis, Lynx pardina, Vulpes vulpes i Meles meles.

Representación faunística de la Cova del Bolomor segun las fases paleoclimáticas establecidas

Representació faunística de la Cova del Bolomor segons les fases paleoclimàtiques establertes

En base a les espècies documentades a cada nivell, s’ha realitzat una aproximació climàtica, que junt a les dades sedimentològiques i la microfauna, ha estat dividida en diferents fases climàtiques:

– La fase Bolomor I (nivells XVII, XVI i XV). Reflexa unes condicions fresques i amb certa humitat estacional. El conjunt faunístic està dominat per Cervus elaphus, Equus ferus i Hemitragus sp. Destaca la presència de Megaloceros giganteus, que junt a l’anterior indicaria una humitat ambiental relativa.

– La fase Bolomor II (XIV i XIII). Representa un canvi cap a condicions climàtiques temperades-càlides i humides. En aquests moments l’espècie predominant és Dama sp. seguida  dels caprins.

– La següent fase, Bolomor III (XII-VIII), es correspon amb un moment de formació humida, que evoluciona cap a unes condicions fredes i àrides. Les restes faunístiques registren un increment important d’ Equus ferus seguit dels cèrvids.

– Finalment, la fase climàtica Bolomor IV (nivells del VII al I) tanca la seqüència amb un període de clima temperat amb oscil•lacions humides. La fauna identificada a aquesta unitat es caracteritza pel predomini de Cervus elaphus, Equus ferus, Dama sp. i Sus scrofa. Junt a aquestes espècies, també es recuperaren falanges i restes dentals de Hippopotamus amphibius i Paleoloxodon antiquus.

a) Mandíbula de cavall (Equus ferus) procedent del nivell XII; b) Mandíbula immadura d’elefant (Paleoloxodon antiquus) del nivell XII; c) Fragment de maxil•lar de rinoceront d’estepa (Stephanorhinus hemitoechus); d) Fragments maxil•lars de macaco (Macaca sylvana) del nivell XII; e) Fragment d’asta de cérvol comú (Cervus elaphus); f) Mandíbula de cérvol comú (Cervus elaphus) del nivell XII.

És important ressaltar també la presència de petits animals, al llarg de tota la seqüència, com: conills (Oryctolagus cuniculus), llebres (Lepus sp.), aus (Passeriformes, Gal•liformes, Corvidae, Columbidae, Phasianidae, Anatidae), tortugues (Testudo hermanni) i, de forma puntual, peixos (Salmonidae).

En general, la distribució dels diferents tàxons al llarg de tota la seqüència i les seues freqüències relatives indiquen canvis ambientals suaus a l’entorn del jaciment. No obstant, hi ha que tenir en conter que els tàxons identificats responen a una selecció antròpica del medi i per tant, representen un biaix de la comunitat biòtica existent. Aquesta selecció taxonòmica, pot donar indicacions dels moviments dels grups humans pels diferents ecosistemes del territori. Així doncs, a la Cova del Bolomor es documenten, d’una banda tàxons vinculats a espais oberts com: Palaeoloxodon antiquus, Equus ferus, Equus hydruntinus o Bos primigenius. I d’altra, s’han recuperat espècies relacionades amb vegetació boscosa tancada com: Sus scrofa, Macaca sylvana, Ursus arctos, Canis lupus o Lynx pardina. En relació a açò, Testudo hermanni s’associa a una vegetació arbustiva amb coberta arbòria nul•la o aclarida. Els tàxons relacionats amb ambients escarpats com Hemitragus cedrensis, Corvidae o Columbidae i espècies ubiqüistes com Oryctolagus cuniculus, Cervus elaphus, Dama sp. o Vulpes vulpes, també han estat identificades. Per últim, els medis aquosos (rius, llacs o albuferes) també pareixen estar presents a l’entorn de l’enclave en base a tàxons com Hippopotamus amfhibius, Salmonidae, Anas sp., que indirectament poden relacionar-se amb la plana.

Top