Les eines lítiques

Els objectes que elabora l’home del Paleolític a Bolomor s’ajusten principalment a les seues necessitats més immediates i són conseqüència d’un aprenentatge evolutiu, decidit, col•lectiu i mental, transmès entre generacions ”d’artesans”. L’home, utilitza com a matèries per a realitzar les ferramentes, diversos tipus de roques dures, procedents del territori que recorre. Aquests instruments lítics, s’obtenen colpejant les roques adequades per a despendre fragments que reben el nom d’ascles i, aquestes es transformen mitjançant el retoc (modificant el tall viu) en rascadors, denticulats, raspadors, etc. Les diverses ferramentes d’aquests períodes, tenen un objecte multifuncional i no tan especialitzat o especific com hui. Aquestes, es fan servir per a diferents funcions: tallar, raspar, triturar, etc. Els instruments de fusta, l’altre gran material emprat, sobre tot en armes, degueren tindre un paper important que rarament es documenta a les excavacions per la seua destrucció. La utilització de l’os per a estes èpoques, és molt limitat i freqüentment controvertit.
herramientas_01_ok copia

MATÈRIA PRIMA
Els tipus de roca o matèria prima trobats en les excavacions de Cova del Bolomor són, en ordre d’importància; sílex, calcària, quarsita i altres.

El sílex, és una roca formada per agregació silícia, els trobats a la Cova del Bolomor es presenten en forma de nòduls i cantells de petita dimensió. A l’àrea pròxima, els dipòsits primaris localitzats de sílex corresponen al nivell de calcàries grises del pis geològic Coniacense-Santonense, en la base del qual i de forma ocasional presenta nòduls de sílex. També, a la base del Dogger amb bons ronyons de sílex i per últim, en nivells del Santoniense però de baixa qualitat en interestratificacions sabuloses amb grans quarsífers. El litoral actual d’arena, inclou alguna d’aquestes peces i la seua morfologia indica, a vegades parcialment, el modelat rodat, donada la forta duresa del sílex, que es mostra millor a les superfícies corticals calcàries. L’origen primari d’aquests dipòsits es desconeix, possiblement guarde relació amb antigues conques continentals i amb l’aportació, al llarg de la història geològica, dels rius més pròxims (Xúquer, Vaca i Serpis), però també és possible d’altres més llunyans, donada l’amplia repartició actual. Es poden considerar doncs, elements vinculats a un antic medi marí.

Les quarsites, són roques sedimentaries o metamòrfiques formades per grans de quars i cement silici. Les trobades en Bolomor procedeixen de terrenys d’edat Primària, erosionats i tornats a dipositar en diversos cicles geològics en conques secundaries, terciàries i quaternàries, i part d’elles, abocades al mar pels rius. Els materials estudiats indiquen una procedència Primària, Permotriàsica i Wealdense per als distints clasts. No existeixen estrats primaris quarsífers vinculats a la conca valenciana del Xúquer, encara que si existeixen de forma secundaria dipòsits de conca terciària, datats com Helvecià – Tortoniense i d’edat Pliocè superior (Formació Jaraguas). Aquests són, principalment, dipòsits de conglomerat amb elements calcaris cretacis i juràssics i, cantells quarsífers amb una matriu margo-argilosa poc consistent. Les quarsites rogenques de component ferruginós es vinculen bé a nivells Permotriàsics, al igual que les verdes, encara que aquestes últimes pogueren guardar millor relació amb dipòsits de grauwacas primaris. Les quarsites grises i grogues, amb clasts de menor volumetria, pareixen associar-se clarament a les fàcies Weald, ben representada a la conca mitjana del Xúquer.

Tots els cantells estan molt rodats, amb morfologies subesfèriques i sense impactes mecànics a les superfícies corticals, fet que indica un abundós fluix hídric a la gènesi del seu modelar. No presenten morfologies rodades planes, característica dels cantells marins. Pareix obvi el seu principal transport pel Xúquer al llarg de la seua història geològica, des de la capçalera, fins l’àrea baixa o litoral, on foren captades i transformades per l’home.

Les calcàries, són roques sedimentaries. Les trobades a la Cova del Bolomor són micrítiques i, procedeixen de bancs blaus i verds d’edat Oxfordiense situats principalment a la vessant oriental de la Serra de les Agulles, encara que presenten una amplia distribució a les comarques de La Ribera i La Safor. Moltes d’aquestes peces, es troben erosionades i descalcificades, sent difícil reconèixer les superfícies corticals en comparació al sílex i la quarsita. La presència de clasts col•luvials amb arestes arrodonides, no subesfèriques, dificulta la classificació dels possibles modelats rodats fluvials o marins. No obstant, determinades peces presenten una innegable morfologia marina plana, encara que són escasses al llarg de la seqüència litoestratigràfica de Bolomor. Aquests elements micrítics, són els que potencialment responen millor per la seua menor duresa al modelat abrasiu marí.

Aquests tres tipus de roca, suposen el 99% de les trobades en l’excavació de Bolomor, no obstant, n’existeixen altres representades per pocs exemplars com: quars, gres, calcedònia, jaspi, ofita…

La interpretació de les matèries primes indica sílex, amb presència a les platges actuals de petits cantells rodats, certificant la seua procedència marina. Aquests elements, reconeguts en la seqüència de Bolomor, són petits cudols de 20-30 mm de dimensió mitjana, fortament rodats i molts d’ells amb morfologia plana. També es recullen en altres àrees de la costa valenciana i, no són exclusius de La Safor, on es situa el jaciment, però en canvi, si és el primer jaciment que coneguem que els utilitza com a matèria prima. La seua ubicació en la seqüència, en bona lògica, mostra una freqüentació dels espais litorals.

Les calcàries micrítiques, mostren un important component col•luvial i fluvial a la seqüència litoestratigràfica de Bolomor. Aquesta dada i les escasses morfologies planes, marquen una major utilització dels recursos lítics de vessant i, suposadament, una llunyania del mar. Les quarsites de Bolomor per les seues característiques, apunten a una deposició principalment fluvial a la conca baixa del Xúquer amb posterior transformació, vinculada entre altres, als canvis de la línia de costa. També és possible, l’existència d’antics dipòsits coberts pels al•luvions de la vall i que configuren terrasses. La quarsita informa sobre la presència d’un medi fluvial a l’àrea prelitoral. A nivell prehistòric s’aprecia una forta utilització de les quarsites en els moment basals de Bolomor per a decréixer i perdre importància al llarg de la seqüència. Açò pot deure’s a la desaparició dels llocs d’aprovisionament, que pareix ser més lògic o, a causes estrictament antròpiques de selecció o, inclús ambdós. Els escassos sondejos realitzats a la vall, no han detectat la presència de nivells amb  graves quarsites.

 

L’ESTRUCTURA INDUSTRIAL 


    L’estructura industrial recull la totalitat dels materials lítics manipulats i transformats per l’home. Dos grans grups d’objectes configuren l’estructura industrial lítica de Bolomor: els elements de producció o explotació (nuclis, cantells i percussors) i els elements produïts que s’obtenen per interacció dels primers. Un dels principals objectius és, discriminar els registres lítics a les corresponents categories estructurals establertes (percussors, cantells, nuclis, restes de talla, debris, petites ascles, ascles i productes retocats), ja que la seua absència/presència diferencial resulta d’excepcional importància. S’han considerat productes configurats, tots aquells que s’han obtingut intencionalment mitjançant débitage. Aquests, s’agrupen en dos categories: productes retocats i no retocats o ascles/làmines. La diferenciació entre ambdós està en funció de l’existència o no, de retoc. S’han valorat com productes no configurats la resta de categories conseqüents a la preparació o manipulació dels productes configurats, classificant-los en tres categories segons els atributs morfològics i tipomètrics: restes de talla o fragments no identificables, debris o productes lítics inferiors a 10 mm i petites ascles amb tipometria inferior a 20 mm.

herramientas_11-16

Percussors subesfèrics de calcària (cudols de procedència fluvial)

herramientas_04

Nuclis i percussors, elements inicials de l’estructura industrial

Productos de talla de la actuacion del percutor sobre el nucleo.

Productes de talla de l’actuació del percussor sobre el nucli

Lasca o productos configurados.

Ascles o productes configurats

herramientas_07-8

Eines retocades o productes transformats. Resultat final de l’estructura industrial

LA TIPOLOGIA


    La tipologia sorgeix com la necessitat d’elaborar classificacions taxonòmiques i descriptives prèvies als estudis funcionals. La tipologia emprada a Bolomor és una nomenclatura de caràcter merament tipològic, no pretén cap inferència funcional. És l’estudi d’una “població” considerada homogènia, d’artefactes que comparteixen una gamma sistemàtica recurrent d’estats d’atributs, dins d’un conjunt politético. Per tant, és una classificació estrictament taxonòmica que intenta buscar i definir valors amb caràcter irreductible o variables epistèmicament independents, dins d’un marc de referència especific. A aquests complexes de valors, es consideren les sèries politéticas diferents, observades conjunta i repetidament en artefactes individuals. No és possible plantejar una tipologia funcional, la funció dels objectes no sols depèn de la seua forma sinó també, de variables culturals no controlades. A més, les formes tenen varies funcions pel que és inviable establir categories tipològiques-funcionals.

La utilització del terme “tipus” és merament tipològica (artefacte tipus especific) i, no és sinònim de cap funció d’ús. Les categories “tipus” s’agrupen a les corresponents llistes tipològiques, on el “tipus” és un artefacte que comparteix una sèrie d’atributs amb una afinitat menor que el “subtipus” o variant de l’artefacte, amb un elevat nivell d’afinitat. Es plantegen diferents subtipus concernents en especial a rascadors, denticulats i perforadors, els atributs dels quals permeten aquest agrupament específic.

La utilització o referència de la méthode Bordes, no obeïx a posicions ideològiques, sinó pragmàtiques, al ser el mètode comparatiu més estès i de fàcil comprensió i utilització. De forma metodològica, és precís acceptar un model de sistematització que homogeneïtze les classificacions d’utillatge lític. Valorar la validesa dels distints criteris utilitzats a les propostes tipològiques imperants, és un esforç que supera els límits de l’estudi. S’han realitzat modificacions relatives a estructuracions particulars sobre aspectes lligats a factors morfològics o tecnològics, com l’agrupació dels fronts retocats dobles o, perfilar determinats atributs. També s’han matisat aquelles variables que es consideren essencials als grups tipològics i, s’han buscat elements de major complexitat i síntesi al si del complexe tipològic estudiat.

Els index tipològics i industrials són, una forma de sistematització de la realitat tipològica, un mode de circumscriure allò concret, de interpretar els atributs. Aquests index lítics es presenten als diferents estudis de Bolomor junt a altres mètrics (index d’allargament i index de carenat) i en respecte a la seqüència productiva o ordre d’extracció.

Ascles i eines retocades de calcària micrítica o de gra fi

herramientas_23-25

Ascles i eines retocades de calcària micrítica o de gra fi

Eines retocades sobre petits cudols de quarsita

Utiles retocados de silex

Eines retocades de sílex

Utiles retocados de silex

Eines retocades de sílex

Diferentes tipos de nucleos. Dibujos Susana Alonso.

Diferents tipus de nuclis. Dibuixos Susana Alonso

Diferentes tipos de nucleos. Dibujos Susana Alonso.

Diferents tipus de nuclis. Dibuixos Susana Alonso

herramientas_50-51

Rascadors diversos

herramientas_52-53

Rascadors diversos

herramientas_54-55

Rascadors, puntes, denticulats,…

herramientas_56-57

Denticulats, mosses,…

Denticulados y muescas sobre silex y caliza

Denticulats i mosses sobre sílex i calcària

herramientas_60-61 copia

Puntes, raspadors, perforadors…

MICROLÍTIC I MACROLITISME

L’anomenat “microlitisme” és un caràcter industrial qualitativament rellevant, ja que representa la confecció de productes retocats sobre ascla amb dimensió igual o inferior a 20 mm. Aquest, està present al llarg de la seqüència de la Cova del Bolomor. La denominació de “microlític”, no fa referència a un concepte tecnològic propi de les industries leptolíticas del Paleolític superior o les holocenes del tardiglaciar. Ací parlem, de formats menuts molt diferents als estàndards propis de les industries del Plistocè mitjà i Plistocè superior inicial.

El procés tecnofundacional d’elaboració d’aquests petites eines, tots en sílex, té lloc al llarg de tot el Plistocè mitjà recent, tant a Bolomor com a altres jaciments europeus, i no es exclusiva de moments avançats com havia sigut plantejat. Aquest “microlitisme”, revela una producció d’alta rendibilitat amb reducció de costos i materials, i des d’aquesta òptica seria un procés tècnic amb innovació de l’espectre funcional, sense modificacions dels tipus d’utensilis del conjunt instrumental. Aquests nous instruments, possiblement, es vinculen a noves necessitats funcionals i econòmiques com pot ser, un especific i intens processament de determinades preses. El seu possible emmànec i funcionalitat -alta especialització- són, pel moment, una incògnita al mancar d’estudis traceològics. El seu desenvolupament es presenta homogeni al llarg de la seqüència i, molt vinculat a la matèria prima -sílex- independentment de la seua morfologia i, en última instància, més bé dependent del caràcter de l’ocupació.

El “macrolitisme”, com a caràcter tipomètric es presenta totalment vinculat a l’aprovisionament de matèries primes locals i immediates al jaciment. Aquesta característica de “format extrem”, fa que la funcionalitat del macroutillatge  -de forma majoritària grans ascles- sia menor i, s’interpreta com utensilis poc especialitzats, vinculats a recursos de baix risc amb estratègies d’espectre ampli, un instrumental poc divers i versàtil que s’adaptaria a situacions “d’alta tolerància”. En Bolomor, el macroutillatge s’ubica a alguns nivells de forma molt desigual i és poc significatiu globalment: grans ascles de calcària i utillatges retocats sobre les mateixes, sense quasi retoc, per a un us curt i immediat. Aquests formats, entren freqüentment al jaciment ja configurats i, la seua intervenció deu ser limitada a les pròpies activitats.  L’especificitat del macroutillatge present a Bolomor, deu relacionar-se amb les característiques de les múltiples activitats intersite vinculades al patró ocupacional existent.

herramientas_37-42

Peces lítiques retocades de sílex, amb un format molt menut “microlític”

Peces lítiques de calcària micrítica amb un format gran “macrolític”

herramientas_09-10

Peces lítiques de calcària micrítica amb un format gran “macrolític”

LES CADENES OPERATIVES LÍTIQUES

 
L’estudi de les industries permet parlar, en sentit “tecnològic-psicològic”, d’una evolució en les estratègies de talla des dels moments basals de la Cova del Bolomor (ca 350.000 anys) fins la part final de la seqüència (ca. 90.000 anys). En aquesta evolució, s’aprecia un augment de la complexitat i la predeterminació a la producció de suports. No obstant, és precís indicar dos aspectes: per un costat, el desenvolupament teòric de les cadenes operatives que es presenten, s’exposen, sense que se’n hagen optés remuntatges que confirmen el seu esquema evolutiu. D’altra banda, les fases plantejades no són industrials sinó, climàtiques-cronològiques on ubicar les característiques tecnològiques d’estudi. L’anàlisi tecnològic ajustat a aquestes fases cronostratigràfiques regionals, senyala les següents característiques:

– Fases I i II. Les cadenes operatives més antigues identificades del Paleolític mitjà regional corresponen, al nivell XVII de la Cova del Bolomor (ca. 350.000 anys) i indiquen l’existència d’un tecnocomplexe d’ascles amb escassa incidència de la tècnica Levallois; presència marginal de macroutillatge -amb absència de bifaços- de tipologia acheulià; així com un predomini de denticulats i rascadors, freqüentment elaborats sobre peces corticals. Aquestes dades, junt a una menor elaboració tecnològica de l’utillatge respecte als nivells superiors (OIS 5e), es produeixen amb unes ocupacions humanes esporàdiques i de curta duració. La matèria prima predominant seleccionada és el sílex (65,5%), encara que, la quarsita de gra gros i la calcària micrítica tenen una presència important. El sílex presenta nuclis de gran volum (7 cm), així com abundants productes corticals que mostren una selecció de grans suports, tal vegada d’una longitud màxima superior a 10 cm, la gestió del qual esdevé, molt probablement, al jaciment o, al menys, es desenvolupa en la seua major part allí. Els suports documentats als esquemes operatius de débitage, són nòduls i cantells. No s’han caracteritzat esquemes sobre ascla.

L’anàlisi dels diferents elements de la cadena operativa lítica, arranca de l’estudi dels nuclis. Entre els nuclis, s’observa un predomini dels que tenen de longitud màxima al voltant dels 3 cm, amb una morfologia lleugerament allargada i extraccions majoritàries en sentit unidireccional transversal. Aquests, solen ser espessos en secció, amb dos superfícies explotades i una certa asimetria entre els dos. Les superfícies planes, són les que presenten direccions més variables en les seues extraccions, arribant a ser unipolars convergents o ortogonals. L’explotació, pareix desenvolupar-se en series unipolars paral•leles, d’extraccions que parteixen d’una superfície (pla de percussió) àmplia i plana. Aquesta, pot ser cortical (per al sílex de còrtex fi), estar generada per una extracció lateral (ortogonal) respecte a la futura sèrie o, per una o varies extraccions en el mateix sentit, formant un pla d’intersecció secant.

La percussió, busca quasi sempre angles d’intersecció ben destacats que generen ascles habitualment espesses, amb taló llis, bulb marcat i angles de fractura pròxims als 120º. Els productes generats, solen presentar negatius en sentit quasi exclusivament unipolar, i ofereixen certa desviació (diferència entre l’eix tècnic i l’eix morfològic). Les morfologies dels mateixos són predominantment espesses i curtes, encara que a les ascles de menor volum i major nombre de negatius poden ser un poc més planes i ocasionalment desbordants.

Per  a la confecció de l’utillatge retocat, es seleccionen preferentment ascles, si bé, també s’utilitzen alguns nuclis esgotats, o inclús en plena producció. També existeix algun exemple d’utillatge configurat amb retocs continus (raspador) sobre cantells menuts (3 cm). Les eines documentades no solen mostrar avivaments o una configuració intensa que modifique de forma substancial la morfologia del suport original. Quan aquest fenomen es produeix, aparentment sobre ascles de plena producció (poc o gens corticals), els morfotipus que es produeixen ofereixen fronts carenats, amb algunes eines apuntades del tipus punta de Tayac i de Quinson. No obstant, a la major part de l’utillatge sobre ascla s’aprecia escassa modificació, obtenint freqüentment, rascadors laterals a partir de làmines corticals i semicorticals; així com rascadors desviats i transversals de ascles de plena producció o amb una baixa presència de còrtex, en ocasions amb tot el perímetre retocat. Per a les mosses (tipus clactonià) s’escollixen suports espessos, mentre que les ascles menudes (al voltant de 2-3 cm) presenten retoc normalment en una sola vora, de tipus continu o denticulat.

Respecte a la relació entre la matèria prima usada la seua gestió i transformació, s’observa que la calcària (16%) pareix introduir-se a la cova en nuclis ja elaborats fora del jaciment o en blocs angulosos o cantells. Poques vegades s’acrediten ascles amb una superfície natural rodada, degut a la dificultat d’identificació. Encara que hi ha un ampli rang mètric d’ascles en aquesta matèria prima, la selecció de suports per al retocat es decanta per aquells de majors dimensions (7-8 cm), als que es realitzen retocs denticulats freqüentment oposats a un dors recte.

D’altra banda, la quarsita, amb una bona representació percentual (18%), mostra a les fases més recents, un repertori de productes corticals i semicorticals que es poden relacionar amb la introducció de cantells complets o quasi complets al jaciment. La major part de suports seleccionats per al retoc són ascles d’aquesta naturalesa, d’entre 4 i 6 cm, el retoc de les quals, normalment parcial i de caràcter denticulat, modifica poc la morfologia original del suport. Sols en alguns casos aquests suports sofreixen una major configuració o són avivats, arribant a produir-se tipus apuntats sobre ascles desbordades o rascadors/denticulats de front espès sobre suports corticals. Igualment, alguns nuclis esgotats són seleccionats com a suport d’utillatge retocat de tipus denticulat.

Finalment, el tractament que rep la quarsita pareix similar al del sílex, menys per la presència d’eines molt avivades/configurades. Les lleugeres diferències entre l’us de la quarsita i el sílex pareixen degudes a la major tenacitat i dificultat per a realitzar avivaments en aquesta primera. La calcària però, pareix destinada a la configuració d’utillatge de gran format (>7 cm) i tal vegada l’us d’ascles de menor volum en brut. En aquest sentit es pot parlar d’ “economia de matèries primes”. En quant a la selecció de suports específics per a la creació de certs tipus d’eines, fonamentalment en el cas del sílex, es pot parlar d’un comportament d’ “economia de talla ”.

Fases tecnologicas de los niveles XIII a XVII de Bolomor (350.000-180.000 años).

Fases tecnològiques dels nivells XIII a XVII de Bolomor (350.000 – 180.000 anys)

Fase III. Les cadenes operatives millor documentades d’aquesta fase corresponen al nivell XII de la Cova del Bolomor (ca 180.000 anys). Aquests conjunts del OIS 6 -nivells XII-VII- presenten un domini d’ascles de calcàries amb escàs retoc a l’utillatge i presència d’elements macrolítics no acheulians d’elaboració intersite, vinculats a unes ocupacions molt efímeres. El material predominant en aquest tram de la seqüència, per damunt del sílex (29%) o la quarsita (5%), és la calcària micrítica (66%).
Esquemes d’explotació de la calcària, sols se’n atesten sobre cantell. Molts dels nuclis introduïts al jaciment no han estat completament esgotats, trobant-se’n d’abandonats amb dimensions d’uns 10 cm, encara en fase de plena producció. En aquesta fase, els nuclis presenten, freqüentment, dos superfícies asimètriques entre si; una d’elles un poc més plana i amb extraccions subparal•leles al pla de intersecció teòrica. El limit a l’explotació dels nuclis en aquesta matèria prima pareix fixar-se en uns 5 cm de màxima longitud, moment en que són abandonats, amb una morfologia entre superfícies, en ocasions un poc més simètrica, sent les dues convexes.

La direcció i ordre dels negatius pareix indicar una certa jerarquització en l’obtenció de suports, preferentment a la cara més aplanada. Els negatius de la cara convexa són centrípets i secants, front a uns negatius cordals i subparal•lels al pla d’intersecció, freqüentment posteriors als realitzats en aquesta superfície convexa. Sobre els productes generats, els angles d’asclat ofereixen valors al voltant del 90º-100º, en talons normalment llisos o més rarament diedres o facetados, junt a bulbs poc prominents. Les ascles documentades en aquesta matèria prima són de forma majoritària espesses, de secció triangular i amb dors, ja siguen corticals (galló) o de vora de nucli, amb tendència a ser paral•lels o lleugerament divergents respecte a l’eix tècnic. Igualment, predominen les ascles desbordants i les puntes pseudo-levallois, a més d’ascles espesses i simètriques en secció (tipus “ascla quadrada”) o més rarament aplanades (tipus levallois). La concepció de débitage pot situar-se, per tant, dins d’aquelles de dos superfícies com el levallois en la seua modalitat recurrent centrípeta o el discoide de tipus jerarquitzat.

Els suports que presenten retoc -normalment d’escàs impacte sobre la seua morfologia original- són ascles desbordants de secció espessa. Els dorsos retocats solen ser denticulats, marginals i inversos, alterns i alternants, i s’ubiquen en dorsos aguts i sinuosos (ganivets de dors) o reforçant un apuntament present a l’ascla suport (puntes pseudo-levallois). En alguns casos, encara que són escassos, presenten major configuració amb retocs entrants, tendint a crear denticulats igualment convergents. En aquest nivell a més es documenta, la presència de macroutillatge normalment de configuració unifacial, amb l’exemple d’un rabot sobre cantell amb fissures planes d’uns 15 cm. Dins de la industria són igualment abundants els percutors, amb morfologies espesses i un poc allargades, i amb pesos lleugerament superiors als 300 grams.

En quant a l’ús del sílex, destaca una elevada proporció d’utillatge retocat, que suposa un 66,6% de les peces en aquesta matèria prima, front a les eines en calcària que suposen un 25% de les peces. Aquest fet, així com la baixa presència de nuclis (1 front a 51 peces), restes, fragments i ascles, ens porta a pensar que la producció de suports en aquest material és una activitat poc representada. És bastant probable que en aquest cas, els suports, foren directament introduïts o inclús prèviament retocats. A més, són estranys els exemples on s’aprecia una intensa modificació del suport original, sent els avivaments exhaustius poc habituals. Quan aquesta modificació és intensa, normalment mitjançant retoc sobreelevat, es configuren denticulats o rascadors espessos.

El tipus de suports escollits per a retocar presenta una alta proporció d’ascles corticals i semicorticals transformades en rascadors laterals. En el cas d’ascles poc o gens corticals, amb negatius centrípets a la seua cara dorsal i talons llisos -diedres o esporàdicament facetats-, el débitage  que pareix haver-les generat, s’assimila bastant al documentat al cas de la calcària (discoide jerarquitzada o levallois recurrent centrípet). En aquest cas, els retocs que solen presentar es desenvolupen freqüentment a la cara ventral, tals com retocs inversos, alterns i alternants habitualment continus (rascadors dobles i convergents) o denticulats. Aquests retocs sobre la cara inferior pareixen, en molts casos, destinats a centrar el diedre de l’ascla suport i a reforçar apuntaments existents en ella. Al igual que a la calcària, són habituals les ascles desbordants (ganivets de dors) amb un lleuger retoc denticulat oposat al dors o sense modificació.

El reciclatge d’eines, com els nuclis, per obtenir nous suports en brut podria estar present a una certa quantitat de peces en sílex, si be la seua presència pareix merament testimonial (8%). De la mateixa manera, la intensificació del retoc sobre una part de les eines o la selecció esporàdica de menuts cantells per a la configuració d’utillatge (façonnage), pareixen indicar un grau d’aprofitament poc intensiu del sílex i encara menor en el cas de la calcària.

Fases tecnologicas de los niveles VII a XII de Bolomor (180.000-130.000 años).

Fases tecnològiques dels nivells VII a XII de Bolomor (180.000 – 130.000 anys)

Fase IV. Les cadenes operatives millor documentades d’aquesta fase corresponen al nivell IV de la Cova del Bolomor (ca. 120.000 anys), en el que es registra una major intensitat i reiteració de les ocupacions humanes dins de la seqüència del jaciment. Els conjunts més recents de la interfase OIS 5e -nivells I a VI de Bolomor- presenten etapes d’ocupació intensa amb industries de format menut i gran reutilització del sílex. La industria, elaborada sobre nuclis discoides variats, levallois i irregulars, mostra canvis tecnològic-tipològics amb predomini de rascadors charentians  i desviats.

Aquesta industria lítica, del nivell IV, ofereix un aprofitament intens, especialment al cas del sílex (84%) que torna a ser el material predominant seleccionat. La calcària, el segon material en importància numèrica (14%) pareix destinat a la producció d’ascles de major format que les del sílex, al mateix temps que la quarsita, quars i gres tenen una representació merament testimonial (0,7%).

En el cas del sílex destaca l’elevada proporció de fragments, que es poden vincular a un trencament en el procés de talla. S’aprecia una elevada proporció de retocats a les peces superiors, als 2 cm (20%), front a les ascles d’igual rang mètric que no han estat retocades (14%). Les triadures de retoc d’aquestes mateixes dimensions, generades per una percussió elàstica (percussor tou o pedra tova), superen el 20%, fet que permet suposar una importància dels processos de configuració i avivament de grans rascadors que, no obstant, estan poc presents al nivell. Els nuclis, fins a cert punt abundants (7%), estan molt esgotats, un terç d’ells presenten en les fases finals, retoc en un o més dels seus cantells.

L’anàlisi del débitage resulta, en aquest cas, difícil d’abordar exclusivament des de l’estudi dels nuclis (esgotats, reciclats com a eines), sent més objectiu plantejar-ho des del producte buscat. Les ascles presents al nivell, presenten freqüentment dors (1/3 d’aquestes). Aquest dors, si bé poden ser rectes, són habitualment inclinats i convergents respecte a l’eix tècnic -oblics-, arribant en molts casos a estar pròxims al sobrepassat. La major part d’ascles, estant desbordants o no, presenten morfologies amples, planes i desviades, sent els negatius previs a la seua extracció unipolar o més rarament bipolars. Igualment, són freqüents les superfícies dorsals amb restes de cara ventral d’ascla-suport (kombewa), que es pot detectar en dorsos i talons. Les restes de retocs continus a dorsos o talons, previs a l’extracció de l’ascla, permeten intuir un important reciclatge d’eines com nuclis.

Els nuclis es caracteritzen per una grandària lleugerament allargada i, amb negatius en sentit transversal respecte a l’eix màxim, molt freqüentment unipolars i de forma ocasional bipolars, amb major incidència cap a un dels extrems que sol oferir secció triedra. La major part dels nuclis esgotats (2-3 cm) sobre ascla, o el suport del qual es impossible de reconèixer, presenten dos superfícies asimètriques o tres superfícies. Els esquemes sobre ascla o sobre una eina reciclada en nucli s’atesten en un 21% de les ascles en brut, en un 27% de les eines i en un 22% dels nuclis. Als nuclis, de silueta freqüentment triangular i un poc aplanades, s’observa una major insistència cap a un dels dorsos, que pot estar retallat prèviament per extraccions secants, delimitant el dors de les ascles desbordants obtingudes en aquest lateral.

Els nuclis sobre cantell (fins 4-5 cm de longitud màxima) s’estructuren, habitualment en dos superfícies, amb negatius unipolars o bipolars oposats i convergents cap a un extrem. En alguns casos, sols una de les cares ha estat explotada (tipus discoide unifacial); encara que freqüentment són dos les que s’exploten en sentit unidireccional. Es documenta, també la selecció de cantells de reduïdes dimensions (3 cm) per a la seua explotació o configuració. La percussió aplicada, busca angles de intersecció pròxims als 80-90º, amb cornises freqüentment preparades; els talons solen ser llisos i moltes vegades convexos (especialment quan s’usa una cara ventral d’ascla suport, com a pla de percussió).

Tant els nuclis com els productes generats s’aproximen als produïts en una concepció de débitage levallois, si bé amb certes peculiaritats. Els nuclis normalment són allargats i explotats transversalment; mentre que les ascles generades per aquest tipus d’explotació solen ser desviades. En aquest sentit, ho són de forma especial les desbordants -que es poden considerar com a productes característics-, que capturen una tercera superfície oposada al pla de percussió i convergent respecte a ell.

Existeix una preferència per la selecció d’ascles corticals (en principi les de major dimensions) per a la confecció de rascadors convergents en dos o més vores, quan ofereixen una configuració intensa. Aquests suports poden avivar-se arribant a reduir considerablement les dimensions originals. Les ascles semicorticals rarament presenten retoc, podent haver-se utilitzat com a ganivets de dors natural. Igualment queden en brut, o amb retocs lleugers, aquelles ascles de bon volum (4-5 cm) i preparació intensa (predeterminades) de tipus levallois, mentre que altres ascles obtingudes en plena producció solen retocar-se com a rascadors o denticulats, els fronts retocats dels quals són desviats com a resultat de les característiques del suport. En el cas de les ascles desbordants de dors oblic, algunes presenten una lleugera modificació (retoc marginal) o una transformació un poc major (rascadors desviats convergents) que no afecten en cap cas a l’estructura (dors) de l’ascla. Nombroses ascles de reduïdes dimensions (17-18 mm), presenten retocs continus en una de les vores. De la mateixa forma, s’ha detectat retoc a algunes de les ascles de deixalla, el qual es pot vincular a un re-aprofitament d’elles. En aquest sentit, nombrosos nuclis, sobretot aquells més espessos i amb un extrem triedre, presenten retocs continus junt a dit extrem. Es tracta, en aparença, d’una configuració secundària o indirecta, i conseqüentment, d’un reciclat d’aquest tipus d’elements.

Les múltiples opcions de reciclatge, reutilització i re-aprofitament es documenten al nivell IV en totes les variants, amb menuts canvis a funció de les característiques litològiques del sílex sobre que s’aplica, però sempre en percentatges significatius, afectant a quasi un terç del total de les restes superiors als 2 cm. Aquest comportament tecnològic s’expressa, en aquest cas, de manera intensiva sobre aquelles matèries primes de millor qualitat. No obstant, resulta difícil avaluar si la matèria prima era introduïda en brut al jaciment o, en canvi, es portaven ascles i eines després de diferents processos de reciclatge i reutilització.

Fases tecnologicas de los niveles I a VI de Bolomor (130.000-90.000 años).

Fases tecnològiques dels nivells I a VI de Bolomor (130.000-90.000 anys)

En resum, els conjunts lítics de Bolomor presenten unes característiques de variabilitat tecnològic-tipològica relacionades amb els patrons d’ocupació dels campaments. Els trets definits d’aquests són, una clara estandardització de l’utillatge, uns sistemes d’explotació variats i una variació en l’us de la matèria prima deguda a l’adequació entre funció i economia dels suports. Aquest utillatge sobre ascla, present al Plistocè mitjà amb característiques “mosterianes” en termes principalment estilístics, va augmentar la reducció i reutilització de les peces als moments més avançats de la seqüència, ja al Plistocè superior inicial.

Respecte al processament de les ferramentes lítiques a l’interior del jaciment, la investigació ha demostrat que les labors desenvolupades varien en funció principalment de la duració de l’ocupació humana de la cova. Lluny de presentar un repertori lític uniforme pel que respecta a matèria prima, transformació, reutilització i desenvolupament de processos (com economia de débitage, economia de matèries primes, economia de reciclatge, etc.), aquests varien segons les necessitats i aplicacions requerides pel patró ocupacional. La funcionalitat, eficàcia i rendibilitat de la gestió són els motors d’aquesta diversitat. Les activitats dels campaments, lluny de ser simples, presenten una alta diversitat i complexitat, dins dels límits del seu desenvolupament evolutiu tecnològic i eco-social.

Top