La utililització del foc

El paradigma arqueològic accepta una sèrie d’evidents avantatges adaptatius que formen part del bagatge tecnològic que representa el control i producció del foc. Aquest va constituir un element essencial en el Plistocè, l’ús del qual controlat va permetre avanços en les formes de vida i millores en les estratègies de subsistència dels homínids. És obvi que el seu descobriment i utilització va suposar una font d’energia calòrica i lumínica amb millora de la qualitat de vida que va permetre la cocció i conservació d’aliments. Com a font de llum, va augmentar el temps disponible, convertint-se en un element defensiu enfront d’animals predadors i com a possible estratègia de caça. El “campament-llar” es va transformar en un important centre social, el lloc ideal per a projectar la caça, la recol•lecció i distribuir tasques -element socialitzador-. Va concentrar els membres del grup, amb augment d’activitat social, comunicació i intercanvi, estimulant l’activitat mental indispensable del desenrotllament humà organitzat; on el progrés del llenguatge va deure igualment jugar un important paper. Els plomalls de fum van ser un mitjà de localització dels grups en el paisatge que va ajudar a mantindre els llaços d’unió entre diferents grups de gran mobilitat reforçant les xarxes socials, imprescindibles per a la seua supervivència genètica. En definitiva, va entrar a formar part de la seua pròpia forma de vida i el bagatge tecnocultural del foc, va constituir des d’eixe moment una part essencial de l’home.

És acceptada la premissa que diferència entre «usar» el foc (una troballa potser més antiga) i «produir-ho» un avanç tècnic diferent (possiblement posterior). Dues etapes diferents amb escala temporal desconeguda inicialment amb obtenció del mateix en els incendis naturals, conservant-ho, i una altra posterior distinta, amb producció a voluntat. Des dels seus inicis, el control del foc ha estat vinculat al processament dels aliments, enriquint amb les seues propietats tèrmiques les qualitats nutricionals d’alguns d’ells o facilitant la digestió d’altres. Alguns autors, inclús, han suggerit que l’ús sistemàtic del foc per a torrar els aliments va contribuir a la transformació dels enzims estomacals dels homínids. A banda d’atorgar-li al foc aquest valor defensiu i culinari, el seu valor essencial com a font de llum i calor, adquirix durant el Plistocè una especial rellevància. El foc no sols va ajudar a preservar els homínids del fred, sinó que a més, va contribuir amb la seua llum a què el dia s’allargara, de manera que els homínids ja no depenien exclusivament de la llum solar per a realitzar les seues activitats domèstiques, sinó que podien fer-les a la vora del foc d’una llar. Per tant, el temps de llum per als grups que controlaven el foc era major. Com a font de llum, el foc és un focalizador d’activitats. En els jaciments on es registra un ús “seguit” del foc, les activitats domèstiques tendixen a concentrar-se al voltant de les llars. Açò facilita el desenrotllament de vincles socials entre els membres del grup, de tal manera que alguns investigadors han suggerit que aquest element va facilitar el desenrotllament del llenguatge articulat.

fuego_04-05

Representacions del foc prehistòric en la bibliografia del segle XIX (L. Figuier 1864, H. Cleuziou 1887,….)

No obstant això, ubicar temporalment i espacialment el primer control del foc pels homínids és una qüestió que creiem està actualment fora d’aconsegui-ho la investigació. Hi han escasses proves i no solen ser prou clares com per a plantejar una hipòtesi d’aquesta envergadura. Es considera que els Homo erectus van ser els primers a presentar restes associats al foc, és a dir, van manipular i van crear estructures de combustió d’una certa complexitat. Encara que en moments molt avançats del Plistocè mig. Possiblement els processos provocats per la naturalesa estiguen en l’origen amb utilització i conservació sense domini productiu del mateix. Es desconeix com va ser aquell procés tant en el seu origen com en els seus processos evolutius inicials.

La investigació sobre l’orige del foc controlat exigix una anàlisi precisa que permeta definir i identificar els elements que caracteritzen a aquestes “estructuras antròpiques de combustió”. Per tant és necessària la realització d’estudis sedimentològics i micromorfològics. No obstant això la controvèrsia teòrica sobre l’ús controlat del foc -com gran avanç tecnològic- presenta un actualisme evident i creiem que futur.

LLARS DEL NIVELL II (ca 100.000 anys)

Hogares_I

LLARS DEL NIVELL IV (ca 120.000 anys)

Hogares_II

LLARS DEL NIVELL XI (ca 170.000 anys)

Hogares_III

LLARS DEL NIVELL XIII (ca 250.000 anys)

fuego_20-23

.

Base pètria de la llar 2 del nivell XIII. Làmina prima de les llars del nivell XIII

Molde de silicona a tamano natural de los hogares del nivel XIII.

Motle de silicona a grandària natural de les llars del nivell XIII

La Cova del Bolomor ha proporcionat “estructures de combustió antrópiques”, denominades llars en els nivells II, IV, XI, XII i XIII. En total estàn sent estudiades quinzes d’aquestes llars. Presenten dimensions variables entre 0,5 i 1,3 m amb potència de pocs centímetres, encara que la gran majoria supera el metre de diàmetre. Aquestos focus es produïxen no aïllats sinó que diversos d’ells corresponen a un mateix moment ocupacional. En alguns casos és possible l’aprofitament natural d’un previ paviment petri.

Les llars en extraordinari grau de conservació es situen, més o menys alineats, en l’àrea externa del jaciment, davall la visera de l’abric i l’àrea d’activitat s’associa a l’interior, en la zona resguardada condicionant l’organització de l’espai en els campaments. Aquesta disposició proporciona un lloc dotat de llum i calor, lliure del fum produït. En l’àrea associada a les llars es desenrotlla un conjunt ampli d’activitats quotidianes, entre les que destaquen el processat i consum d’aliments i la producció d’utillatge.

Situación de los hogares en la superficie del yacimiento.

Situació de les llars en la superfície del jaciment

Ubicacion de los hogares en la secuencia estratigrafica.

Ubicació de les llars en la seqüència estratigràfica

Valoracion de la temperatura en un hogar experimental con sedimento del nivel IV.

Valoració de la temperatura en una llar experimental amb sediment del nivell IV

Cova del Bolomor documenta llars dins d’una àmplia seqüència estratigràfica, almenys entre 100.000-300.000 anys abans del present, proves evidents de la utilització i el control sistemàtic del foc. Des d’aquesta perspectiva és actualment un jaciment excepcional per a l’estudi de l’ús controlat del foc prehistòric a Europa.

Top