Destaquen, de forma general, les estratègies d’ocupació a la segona meitat del Plistocè mitjà i inicis del superior, per l’alta mobilitat dels grups humans. Aquest tipus de mobilitat s’entén com a la realització de moviments itinerants o migratoris i recurrents, vinculats a l’explotació dels recursos naturals del territori. Aquest patró, per tant, condicionaria la duració de les ocupacions als diferents llocs d’hàbitat documentats als jaciments arqueològics.
Representació d’un campament de “l’Edat de Pedra”, segons Louis Figuier en l’Homme primitif (1864)
Encara que s’han localitzat llocs d’ocupació a l’aire lliure, els medis càrstics, constitueixen un lloc preferent d’elecció per als grups humans d’aquestes cronologies. Les coves o els abrics, proporcionen importants avantatges ja que conformen resguards o refugis de protecció front a les inclemències climàtiques. Les característiques morfològiques de les cavitats i la seua proximitat als principals recursos econòmics, són determinants a l’elecció de l’emplaçament.
Els processos de formació sedimentaria dels jaciments en cova poden ser molt complexos. Aquests, a vegades presenten taxes d’enterrament lentes o períodes d’estasi sedimentaria, que donen lloc a la formació de palimpsestos (diferents conjunts fòssils procedents de diferents ocupacions humanes amb aparença uniforme a una mateixa unitat arqueològica), els que impedeixen a priori la distinció o aïllament de cadascuna de les ocupacions d’origen antròpic. A pesar d’aquest, existeixen mecanismes que ajuden a realitzar una aproximació individualitzada d’aquestes ocupacions, com és la distribució arque-estratigràfica (vertical) de les restes coordenades o l’aplicació d’un sistema de remuntatges.
Les ocupacions humanes desenvolupades a un jaciment arqueològic poden identificar-se mitjançant l’ús del denominat “anàlisi arque-estratigràfic”, entès aquest com l’estudi de les unitats de resolució estratigràfica i temporal dels materials arqueològics al nucli dels nivells sedimentològics del jaciment. Aquest anàlisi relaciona els materials arqueològics, amb la seua ubicació seqüencial, buscant la seua associació o concentració major en paquets, front a l’absència en llits estèrils. Per a tal fi, es reconstrueix mitjançant software informàtic l’emplaçament original de cadascuna de les restes arqueològiques recuperades a l’excavació, analitzant el conjunt mitjançant seccions que permeten identificar fases de desocupació humana de la cavitat i, delimitar les d’ocupació existents a la mateixa.
Distribució arque-estratigràfica mitjançant software del registre fòssil del nivell IV de la Cova del Bolomor
L’estudi arque-estratigràfic realitzat al sector occidental de la Cova del Bolomor, entre els nivells I i XII de la seqüència estratigràfica, ha permès identificar, al menys, nou fases de desocupació clares que delimiten deu nivells d’ocupació de la cavitat, amb una cronologia compresa entre els 100.000 i 180.000 anys abans del present. Aquests nivells d’ocupació senyalen l’ús reiterat de la cavitat i, evidencien la presència d’un o varis campaments recurrents al mateix espai durant un determinat temps. La seua individualització o separació, és el principal objectiu de l’anàlisi arque-estratigràfic com a punt de partida per a altres estudis que permeten reconstruir en conjunt les característiques de l’ocupació humana.
Distribució arque-estratigràfica dels nivells I a XII de Bolomor. Les línies marquen discontinuïtats estèrils entre paquets amb material arqueològic
Distribució arque-estratigràfica dels nivells I a XII de Bolomor. Les línies marquen discontinuïtats estèrils entre paquets amb material arqueològic
Les fases de desocupació identificades als nivells I a XII coincideixen principalment amb els canvis sedimentològics observats a la seqüència estratigràfica, menys en el cas dels nivells I, IV i XII, que presenten a més una desocupació dins del propi nivell, sense aquest canvi geològic.
Distribució arque-estratigràfica dels nivells I a XII sobre el perfil estratigràfic del Sector Occidental
Distribució arque-estratigràfica dels nivells I a XII sobre el perfil estratigràfic del Sector Occidental
A partir d’aquests estudis arque-estratigràfics i la seua relació amb altres disciplines, com l’anàlisi de la indústria lítica i del material faunístic procedent de cada unitat, s’han observat diferències significatives al patró ocupacional dels grups humans que habitaren la Cova del Bolomor al llarg de la seua seqüència estratigràfica:
LES OCUPACIONS HUMANES DE FA 120.000 ANYS, AL NIVELL IV
Les ocupacions de la part superior de la seqüència de Bolomor en general, i del nivell IV en particular, es caracteritzen per contar amb una densitat elevada de restes arqueològiques, que ascendeix en aquest nivell a 6442 restes arqueològiques per m³. La taxa de sedimentació és molt alta, el que senyala una formació del nivell durant un període relativament curt de temps des del punt de vista geològic. Aquest fet, ha estat contrastat per la sedimentologia, l’anàlisi taxonòmic de la fauna al que quasi no s’ha documentat la presència de weathering (alteracions òssies generades per l’exposició prolongada als agents atmosfèrics), i des de la perspectiva dels estudis espacials realitzats al nivell IV.
Distribució espacial a nivell horitzontal de les restes alterades per l’acció dels agents atmosfèrics dins del registre faunístic coordenat del registre faunístic del nivell IV
L’anàlisi arque-estratigràfic del nivell IV, senyala l’existència de dos fases d’ocupació ben definides (CBIV-1 i CBIV-2), identificades en la segona d’elles, quatre estructures de combustió que articulen l’espai i el desenvolupament de les activitats associades. Les fases d’ocupació, a pesar de mostrar una alta relació temporal, són fruit d’un ús reiterat de la cavitat pels grups humans, amb la presència de varies ocupacions de certa continuïtat temporal i alta recurrència a l’ús dels espais.
Situació de les restes lítiques i faunístiques que formen una àrea d’activitat en relació als lars del nivell IV
Al llarg de la formació del nivell IV no s’han identificat elements que indiquen períodes de desocupació llargs. L’escassa incidència de carnívors i la distribució arque-estratigràfica i espacial de les restes intervingudes per aquest, corroboren aquest fenomen. Es deu tenir en conter que la presència de carnívors és incompatible amb la dels grups humans i per tant, les modificacions generades per ells indiquen períodes de desocupació humana a l’enclavament. La distribució vertical de les restes modificades per aquests predadors al nivell IV, no mostren agrupacions lineals que permeten inferir períodes relativament llargs de desocupació humana; tampoc s’han recuperat aquells elements que caracteritzen la presència de cubils o refugis i que suggereixen per tant, la permanència de carnívors a l’enclavament. Les restes alterades es distribueixen de forma dispersa al llarg de tot el paquet sedimentari. En aquest sentit, és possible inferir períodes intermitents d’ocupació humana que s’alternen amb breus intrusions de carnívors.
Distribució horitzontal i vertical de les restes faunístiques coordenades del nivell IV: planta (imatge superior) i seccions N-S i E-W (imatges inferiors)
Distribució horitzontal i vertical de les restes faunístiques coordenades del nivell IV: planta (imatge superior) i seccions N-S i E-W (imatges inferiors)
Tant els estudis arque-zoològics com la indústria lítica evidencien aquest caràcter durador i reiterat de les ocupacions del nivell IV. Les restes òssies recuperades en aquest nivell senyalen l’existència d’un ampli espectre d’espècies, un total de 30, amb característiques etològiques molt diferents. Aquest fet, podria indicar una permanència humana a l’enclavament, que suposaria un major domini de l’entorn i permetria l’ampliació de l’espectre de preses potencialment capturables. Aquesta diversitat especifica també pot relacionar-se amb el desenvolupament de varies estratègies d’obtenció de recursos, mitjançant l’ús de tècniques cinegètiques, sistemes de captació en massa de petites preses i la pràctica d’accessos secundaris, de forma puntual. Així mateix, s’observa una elevada sistematització al processament antròpic dels animals, tant dels recursos externs com interns, probablement lligada a aquestes ocupacions duradores, a les que el grup compartiria el mode d’actuar sobre aquests recursos.
D’altra banda, la incorporació sistemàtica de petites preses com a recurs alimentari ha estat relacionada, per diversos autors, amb una reducció del patró de mobilitat territorial. En aquest sentit, l’abundància i diversitat de menudes preses al nivell IV, és superior a la identificada en altres nivells del jaciment. En base a açò, no és estrany pensar que l’ampliació de la dieta documentada a aquest nivell pot respondre també, a una major estabilitat ocupacional.
La industria lítica, destaca per una selecció de matèries primes de millor qualitat, principalment sílex i, front a allò observat en les ocupacions més antigues del jaciment, una reducció percentual de les matèries primes secundàries com calcària i quarsita, fet que estaria directament relacionat al caràcter més durador de les ocupacions i, al menor impacte d’activitats expeditives vinculades a visites esporàdiques a la cavitat. El conjunt de la industria destaca per presentar una intensa reutilització i reciclatge que dona lloc, a un utillatge de format molt menut, degut al continu avivament i transformació del mateix. Aquest procés, també estaria lligat a una elevada intensitat ocupacional que condueix al màxim aprofitament de les matèries primes transportades al jaciment i, inclús a la reutilització de les existents al propi jaciment que pertanyerien a ocupacions anteriors.
L’anàlisi espacial del nivell IV, ha estat realitzat de manera individualitzada sobre les unitats CBIV-1 i CBIV-2, identificades a partir de l’anàlisi arque-estratigràfic. Aquest estudi, senyala l’existència, a ambdós unitats, d’una estructuració complexa de l’espai com a reflex de l’organització espacial i social del campament. En aquestes ocupacions s’observa una marcada diferenciació entre l’espai exterior i interior de l’abric, escollint els grups humans la zona protegida per la visera de l’abric per a la instal•lació del campament i descartant l’exterior, que queda supeditada a activitats molt expeditives. En el cas de l’ocupació CBIV-2 els llars de foc es situen coincidents amb la línia de visera de l’abric, quedant la zona ocupada al resguard d’aquesta i delimitada per les fogueres.
En ambdós unitats, s’han identificat àrees d’activitat en les que es realitzen distintes activitats domèstiques, com el processat i consum dels animals o l’elaboració de l’utillatge. Aquestes àrees d’activitat no estan únicament relacionades a un procés concret, sinó que es tracta d’àrees multi funcionals, a les que es realitza tot tipus d’accions associades a l’ocupació. Al cas de la unitat CBIV-2, l’àrea d’activitat està associada als llars de foc, en torn als quals s’han processat animals per al seu consum, fracturant els ossos llargs per a l’obtenció de la medul•la i s’han configurat ferramentes lítiques a la mateixa. Així, s’han registrat evidències arqueològiques de processaments antropogènic en forma de marques de tall, relacionades amb diferents estadis de la cadena operativa (escorxament, evisceració, esquarterament, descarnament, desarticulació i raspat del periosti) sobre carnívors com guineus (Vulpes vulpes) o lleons (Panthera leo), ungulats de diferents volums com, cérvols (Cervus elaphus), tars (Hemitragus cedrensis), cavalls (Equus ferus i Equus hydruntinus), porc senglar (Sus crofa), hipopòtams (Hippopotamus amfibius) i bòvids (Bos primigenius) o en animals de petit format com, conills (Oryctolagus cuniculus) i tortugues (Testudo hermanni) i sobre restes d’aus com anàtids (Aythya sp. y Anas sp.) o palomes (Columba sp.), entre altres.
Han estat identificats també elements diagnòstics de fractura intencional amb l’objectiu d’extraure la medul•la òssia, com cons de percussió, ascles òssies i impactes de percussió. Aquests elements apareixen en major mesura sobre animals de talla mitjana com el cérvol. La distribució espacial dels cons de percussió i ascles òssies, mostren una concentració d’aquests elements a la zona més pròxima als llars de foc, que es podria relacionar amb activitats de processat i consum, a les que s’usaria el foc per a cuinar els aliments.
Restes faunístiques amb evidències de fractura intencional en relació als llars de foc. Unitat CBIV-2
Les activitats vinculades a l’elaboració de l’utillatge lític, també associades a la disposició dels llars de foc o coincidents de forma espacial amb les activitats de processament faunístic, ocupen una major extensió que aquestes últimes. Les majors concentracions de restes es localitzen a l’espai més pròxim a les fogueres i en les zones immediatament annexes a elles.
La distribució dels elements de menor volum en aquestes zones, reforça la hipòtesi d’una bona conservació in situ del conjunt, amb la presència d’àrees a les que s’han realitzat activitats d’elaboració d’utillatge, així com la seua transformació i avivament. Els nuclis documentats, presenten un grau avançat d’esgotament i en alguns casos han estat reutilitzats com a eines i posteriorment abandonats al lloc d’ús. Aquesta concentració d’elements lítics, de petites dimensions, junt a l’emplaçament dels nuclis esgotats i la presència de percussors, ens permet identificar una àrea a la que s’ha elaborat utillatge, pròxima als llars de foc i probablement vinculada a altres activitats, com el processat dels animals.
Restes lítiques coordenades (elements d’explotació) amb evidències de fractura intencional en relació als llars de foc. CBIV-2
La identificació de tres remuntatges lítics a aquesta àrea, que estableixen línies de connexió molt pròximes (menors a un metre), reforcen la hipòtesi de la bona conservació del conjunt estudiat. Aquests remuntatges, de curta distància, estan ubicats a les zones amb major concentració de restes lítiques de petita grandària i descrites anteriorment com àrees de talla.
Les dades aportades pels diferents estudis realitzats al nivell IV han permès reconstruir les característiques principals dels seus campaments i el seu patró ocupacional, basat en l’establiment d’ocupacions duradores, que probablement es reiteren espacial i temporalment. Aquests campaments s’organitzen a la cavitat seguint patrons complexes, vinculats al desenvolupament d’activitats quotidianes a àrees delimitades i associades a l’ús i ubicació del foc, semblants als observats en poblacions neandertals de cronologia més moderna.
LES OCUPACIONS HUMANES DE FA 150.000-200.000 ANYS, EL NIVELL XI
Els llocs d’hàbitat poden ser ocupats durant un llarg període de temps o per contra, caracteritzar-se per la seua brevetat temporal. Com ja s’ha mencionat en anterioritat, açò és una qüestió complexa, a la que els processos de formació sedimentaria, a sovint, dificulten la distinció d’unitats o esdeveniments ocupacionals que conformen el nivell arqueològic. En aquesta línia, la documentació de camp realitzada durant els processos d’excavació del nivell XI, ha permès desenvolupar projeccions verticals (totes les restes han estat coordenades amb independència de la seua grandària) que, a l’espera d’un anàlisi arque-estratigràfic complet i d’un pla sistemàtic de remuntatges, ha permès aïllar unitats ocupacionals dins d’aquest paquet sedimentari.
Distribució vertical de les restes faunístiques coordenades del nivell XI: a) secció E-W; b) secció N-S. Les línies discontinues marquen el llit estèril de separació entre ambdós unitats arque-estratigràfiques
La ratio de sedimentació identificada a aquest nivell és elevada i per això, l’enterrament de les restes s’ha realitzat amb relativa rapidesa, impedint la formació de weathering i preservant de forma aproximada la posició original de les restes. Tant sols a zones concretes, localitzades baix la línia de cornisa, s’ha registrat un lleuger moviment de les peces fruit del goteig intermitent, que formaria petits gours o embassaments, modificant les orientacions i sobre tot les pendents d’alguns fòssils (a nivell vertical). No obstant, aquests fenòmens no produirien corrents hídriques que provocaren remobilitzacions importants del material, ja que no s’ha documentat la presència d’abrasions en forma d’arrodoniments o polits conseqüents d’aquesta activitat. Amb tot, la distribució vertical a alguns punts de l’àrea excavada adverteix de l’existència d’almenys dos unitats ocupacionals. En altres punts de la superfície d’excavació, aquest fet no és observable o queda més difuminat degut als processos de compactació, dilatació i pressió dels sediments que desemboquen en petits palimpsestos.
Però, aquestes unitats ocupacionals podrien estar compostes alhora per un o varis esdeveniments cadascuna. Partint d’aquesta idea, la distribució vertical de les modificacions generades per carnívors pareix coincidir amb el final d’ambdós unitats. Aquest fenomen suggereix, per tant, l’existència de com a mínim dos moments de desocupació humana.
Distribució vertical de les restes faunístiques coordenades procedents del nivell XI, amb evidencies de l’actuació de carnívors: a) secció N-S; b) secció E-W
Des del punt de vista faunístic, la permanència a un enclavament podria afavorir l’amplitud a l’explotació dels recursos faunístics i, per tant, traduir-se en una alta diversitat específica en el conjunt arqueològic. No obstant, al nivell XI no s’ha registrat un ampli rang de tàxons que permeten plantejar aquesta possibilitat (12 especies). Del mateix mode i en relació a aquest fenomen, tampoc s’ha observat el desenvolupament de diferents tècniques d’aprovisionament dels animals. El principal mode que tenen els homínids del nivell XI d’obtenir recursos animals és a través de tècniques cinegètiques.
Per a alguns autors, la presència d’estructures de combustió, és una evidència més per a establir una certa estabilitat temporal durant les ocupacions als jaciments arqueològics. No obstant, alguns grups de caçadors-recol•lectors actuals instal•len llars de foc no sols als campaments base sinó, també a llocs de breu ocupació, com per exemple els alts de caça o llocs de residència temporal, on tant sols poden passar uns dies. Seguint aquestes evidències, les estructures de combustió documentades al nivell XI, podrien respondre tant a una important permanència ocupacional, com a un assentament de curta duració, temporal. No obstant, l’existència de certa variabilitat al processament del ungulats, junt a una diversitat específica limitada, el desenvolupament principal d’una tècnica d’aprovisionament i un volum de material relativament baix, permeten decantar-nos per un tipus d’ocupació caracteritzat per la brevetat temporal.
La idea de brevetat de les ocupacions humanes al nivell XI, és veu reforçada pels estudis sobre la industria lítica, que mostren un marcat descens dels nuclis i percussors front a altres nivells (XII), al igual que un major numero d’elements produïts. Aquesta circumstància apuntaria cap a una major representació de les fases finals de la cadena operativa de la industria lítica. Des d’aquest perspectiva, el conjunt industrial del nivell XI permet inferir la presència d’ocupacions breus clarament diferenciades dels tipus d’assentaments documentats dels nivells superiors de la seqüència, que presenten una major duració i complexitat en les seues activitats (nivells I a V).
Per la seua part, els nivells XII-VII presenten industria lítica principalment realitzada amb calcària, amb nombrosos nuclis i percussors, un numero baix de restes de débitage i una configuració i transformació molt altes. L’utillatge, està compost per denticulats, rascadors laterals i desviades en sílex, ganivets de dors, ascles amb retoc i macroutillatge calcari denticulat. A les ocupacions del nivell XII, s’elaboren resquills de fil en calcària sense quasi retoc per a un us curt i immediat. L’entrada de sílex a les ocupacions dels nivells VI-VIII fa augmentar els productes de débitage, però amb un fort descens de la seua transformació (ferramentes retocades). Aquests nivells es consideren ocupacions de tipus “alts de caça” breus o molt breus -tal vegada entre primavera i estiu, com indiquen alguns elements d’estacionalitat recuperats al nivell XII, amb actuacions cinegètiques més o menys selectives i en ocasions, oportunistes. L’activitat cinegètica, està centrada en el cérvol (Cervus elaphus) i especialment al cavall en el cas del nivell XII, i de forma complementaria, al tar i al ur. L’explotació dels biòtops es desplaça principalment a la planura (cavall i ur), encara que els tàxons ubiqüistes sempre estàn presents.
LES OCUPACIONS HUMANES DE FA 350.000 ANYS, EL NIVELL XVII
El nivell XVII de la Cova del Bolomor és el més antic amb registre fòssil antròpic, de la seqüència estratigràfica del jaciment. En base a criteris sedimentològics s’ha dividit en tres subnivells: XVIIa, XVIIb i XVIIc. D’aquests tres, XVIIb esta caracteritzat per ser un tram arqueològicament estèril que separa el XVIIa i XVIIc en dos unitats arqueològiques diferents. En aquest sentit, el material arqueològic recuperat queda ben delimitat a dos conjunts diferents.
Distribució vertical de les restes coordenades procedents del nivell XVII de la Cova del Bolomor, secció E-W i N-S
Per a abordar la durabilitat d’aquestes ocupacions, és necessari tenir en conter diversos elements: un d’ells és, el volum de material recuperat amb relació a la taxa de sedimentació. Al cas del nivell XVII, aquesta relació no presenta valors elevats per a cap dels subnivells. D’altra banda, la presència de modificacions generades per carnívors rapaços, permet inferir l’existència de períodes intermitents de desocupació humana que pareixen accentuar-se quan finalitza l’acumulació arqueològica del subnivell XVIIc. De la mateixa manera, al subnivell XVIIa es produeixen períodes intermitents d’abandonament de la cavitat per part dels homínids, que son aprofitats per predadors no humans. Aquests períodes de desocupació antròpica no serien freqüents ni prolongats, degut a la baixa proporció d’alteracions generades per carnívors, a la seua alta dispersió arque-estratigràfica i a l’absència d’elements característics de cubiles i d’ocupacions de llarga duració.
Distribució arque-estratigràfica de les restes faunístiques coordenades procedents del nivell XVII de Bolomor: XVIIc (imatge superior) i XVII (imatge inferior)
Si partim de què la permanència humana a un enclavament permet un major domini de l’entorn i per tant, una major amplitud no sols dels recursos, sinó també de les tècniques d’obtenció, el nivell XVII no presenta una elevada diversitat de tàxons (XVIIc 12 espècies i XVIIa 16 espècies) ni de mètodes de captació. Les tècniques cinegètiques són les estratègies d’aprovisionament majoritàries tant al subnivell XVIIa com al XVIIc. Per consegüent, és possible que aquesta limitació puga respondre a dinàmiques ocupacionals de menor recorregut temporal. A pesar d’açò, es deu tenir en conter que la captura de petites preses, encara que podrien haver estat optesses de forma individual, també necessitarien el desenvolupament de mètodes diferents de captació (sobre tot al cas de les aus).
Per les reduïdes dimensions de l’àrea excavada, no ha estat possible valorar el grau de complexitat ocupacional mitjançant la distribució espacial al nivell XVII. No obstant, les dades proporcionades per la industria lítica pareixen decantar-se per una dinàmica ocupacional principal. Així la matèria prima (sílex, calcària i quarsita) és la més diversificada de la seqüència, amb proporció de nuclis de sílex, restes de debitáge i una alta configuració i transformació. L’utillatge esta compost per rascadors laterals i desviades en sílex, denticulats en quarsita, ascles amb fils oposats a còrtex i presència de macroutillatge denticulat en calcària. La presència d’aquests elements i, les seues freqüències relatives, suggereixen unes ocupacions humanes menys prolongades i menys intenses que les identificades als nivells superiors de la seqüència estratigràfica del jaciment, i més concretament amb les observades al nivell IV.
Distribució horitzontal del material arqueològic recuperat al procés d’excavació del nivell XVII (dibuix M. Vicente)
VALORACIONS
L’accés al coneixement sobre les activitats humanes, possiblement és un dels aspectes més atraients, ja que ens descobreix el nostre passat remot i suposa l’objectiu principal de tota investigació prehistòrica. A través de l’estudi arqueològic de diverses disciplines s’intenta reconstruir els processos i vivències del passat.
Les activitats cinegètiques a Bolomor, són les de major entitat i protagonisme respecte a les conductes econòmiques vinculades a la subsistència dels grups humans. Llunys de ser uns processos simples i conforme avança la investigació, es demostra una gran riquesa, intensitat i complexitat respecte al comportament humà d’aquests moments. Les activitats de recol•lecció de fruits i vegetals també degueren ser importants, com demostren alguns estudis de isòtops estables de la bibliografia científica actual.
Els grups humans d’aquestes cronologies són principalment itinerants; desenvolupament de circuits migratoris d’explotació dels territoris, que ocupen durant la marxa. A Bolomor, al menys, s’han registrat més d’un centenar d’aquestes ocupacions que consisteixen a utilitzar la cova com a lloc d’habitat (campament o refugi temporal), per a desenvolupar activitats variades al territori circumdant. En aquestes ocupacions, es desenvolupen activitats complexes lligades als processos de caça, recol•lecció, consum d’aliments, talla de ferramentes lítiques i elaboració d’estructures de combustió entre altres. Aquests grups posseïen un numero de individus suficientment ampli com per a permetre la seua subsistència i la realització d’estratègies tant complexes com les depredacions múltiples, identificades sobre cavalls del nivell XII.