BOLETS DEL BOLOMOR

El paratge conegut com El Bolomor presenta dues unitats paisatgístiques principals: el Barranc del Bolomor, un bell exemple de canó rocós amb cingleres, i el Racó del Bolomor on s’obre i finalitza el primer, en la seua sortida oriental cap a La Valldigna; afavorit per un penyal i l’estratigrafia descendent. Entre tots dos està la Cova del Bolomor, dominant a dreta i Esquerra, els dos espais front a La Valldigna en un fantàstic paratge d’ombria.

Al Racó i en alguns anys excepcionals es produeix l’eclosió d’una rica, efímera i variada comunitat micològica durant breus dies a conseqüència de les pluges primaverals o de la tardor, especialment durant l’inici d’aquestes estacions. Hui mostrem un conjunt de principis de setembre de 2015, que no hem tornat a observar amb tanta exuberancia, i del què s’han identificat mitja dotzena de bolets (fot. 1).

–AMANITES, família de bolets molt nombroses amb espècies comestibles (reig, farinera) i altres verinoses (pixacà, reig bord, farinera borda) s’han identificat amb claredat l’Amanita pantherina o pixacà, en castellà amanita pantera o  falso galipierno (fot. 2) i altres que possiblement incloguen l’Amanita phalloides, farinot o farinera borda (fot. 3, 4). En castellà oronja verde, cicuta verde, oronja mortal, mataperros o seta del diablo. Cal recordar que aquest és el bolet verinós que més morts produeix en el món.

-BOLETUS, d’aquest gènere s’ha identificat el Boletus regius, mataparent reial, fong reial o podrigons (fot. 5, 6), associat a boscos d’alzina i, principalment, als de roure. Sol apareixer a principis de setembre i està considerat un dels millors comestibles. El seu sabor és agradable, dolç i amb matisos d’avellana. No obstant això, és una espècie molt rara i protegida. Hui els estudis genètics com en altres camps l’han rebatejat com Butyriboletus regius.

-COL.LIBIA, d’aquest gènere s’ha identificat la Collybia tuberosa que no posseeix nom popular conegut, possiblement per la seua menuda grandària i nul interès comestible. Els anglesos l’anomenen llavor o brot de llentilla Freqüent ocupa matèria vegetal degradada, fusta morta, pinyes, fulles i altres restes vegetals (sapròfita). Forma grups de molts exemplars en les tardors plujoses (fot. 7).

-MACROLEPIOTES, les més freqüents són la Macrolepiota procera, la Macrolepiota rhacodes, la Macrolepiota excoriata i la Macrolepiota mastoidea. Es poden trobar a la tardor i a la primavera en diversos hàbitats. En Bolomor hem trobat la Lepiota cristata o coloma pudenta, colom petit, para-sol pudent. Aflora en grups i és tòxica, no comestible (fot. 8).

–LYCOPERDON, aquest gènere de l’ordre Agaricales es diu popularment pets de llop o esclatabufes, en castellè cuesco de lobo o bejín perlat. El més freqüent és el Lycoperdon perlatum. En Bolomor hem trobat Lycoperdon excipuliforme que es confon amb l’anterior i és conegut com bolet de peu Llarg, en castellà hongo de manoplas o de tallo largo. Creix a la tardor-hivern a la terra sota les coníferes, frondoses i diferents tipus de matoll. Comestible de baixa qualitat quan encara és jove i té la carn blanca és una espècie relativament abundant, es i caracteritza per les berrugues còniques (fot. 9).

-TRICHOLOMA, aquest gènere té un gran nombre de bolets de l’ordre Agaricales en el nostre cas no s’ha pogut definir l’espècie pel seu estat. Creix a la tardor i hivern en boscos de coníferes (fot. 10, 11).

Potser els neandertals van consumir aquest tipus de recursos, circumstància que hui desconeixem i no podem provar, però ben segur que la seua bellesa cridanera va atraure la seua atenció.

Agrair al bon amic i savi biòleg Agustín Moreno per la seua información i col.laboració.